I si abaixar el ritme fos el veritable superpoder?
Compartir
Últimament noto una pressió invisible en l'ambient. Sembla que si un infant no corre, no llegeix als quatre anys o no identifica vint colors en tres idiomes abans de començar primària, anem tard.
Però la infància no és una cursa de velocitat, és una obra de fonamentació. I els fonaments necessiten temps, silenci i repetició.
Imagina't això: el teu infant transportant el mateix bloc de fusta d'un costat a l'altre del menjador. Una, dues, vint vegades. Des de fora sembla que "no fa res". Per dins, el seu cervell està encenent bombetes a la velocitat de la llum: calculant distàncies, entenent la gravetat, entrenant la paciència.
Quan accelerem el ritme, solem canviar curiositat genuïna per pur rendiment. I el joc lliure és, precisament, el contrari al rendiment.
A Petit Folks no dissenyem materials perquè "vagin avançats". Creem propostes perquè es quedin en el present. Cançons per repetir sense fi i materials oberts que no jutgen el resultat. Perquè aprendre no hauria de ser una meta; hauria de ser una descoberta constant.
