El que entra per les seves orelles

Amb la tornada a l’escola m’he adonat d’una cosa curiosa.
Els meus petits arriben a casa cantant cançons que no han escoltat aquí.
Ni tampoc de boca del personal docent.
Les han après d’altres nenes i nens:
al pati, al menjador, en moments de joc a l’aula.
Algunes són clarament infantils.
Altres… no tant.
I no passa res. Forma part de créixer en comunitat.

Però m’ha fet pensar. Les influències externes arriben, vulguem o no.
I moltes vegades entren a casa sense que ens n’adonem.
I aquí és on em paro i recordo una cosa important:
no sempre podem controlar el que els arriba des de fora,
però sí podem cuidar el que viuen dins de casa:
l’ambient que construïm, les cançons que sonen, les paraules que repetim, els valors que acompanyen el dia a dia.

El que entra per les seves orelles es queda, d’alguna manera, al seu cor.
Per això, quan es tracta de música, per a mi és important triar cançons que:
els recordin qui són,
els parlin amb respecte,
els transmetin calma, alegria, curiositat i vincle.

Les paraules i cançons que arriben al seu cor es converteixen en arrels; cuidar-les avui és sembrar el seu benestar demà.

Això no significa controlar ni aïllar.
Cada casa és un món.
I és important respectar el que es fa a les de més, encara que a vegades això també repercuteixi a la nostra.
Es tracta, simplement, d’oferir un entorn segur i coherent al qual puguin tornar.

I després, clar… tenir paciència quan arriben a casa cantant alguna cançó amb barrejes impossibles d’animals. Et sona? 😉

I si necessites inspiració de cançons, pots agafar-la de les nostres caixes Petit Folks.