Les paraules que escolten avui construeixen el que pensaran demà

Quan els meus peques anaven a l’escoleta, recordo que ens repetien una cosa una vegada i una altra:
parleu-los amb propietat.

Res de “chicha”.
Era carn.

Res de “tete”.
Era xumet.

I reconec que, al principi, em grinyolava una mica.
Perquè el diminutiu surt sol.
Perquè el llenguatge familiar té els seus codis.
Perquè, de vegades… és més fàcil.

(Spoiler: a casa encara diem “ning nang” al gronxador 😅)

Amb el temps vaig entendre el fons del missatge.

Els infants necessiten estar exposats a un llenguatge ric, viu i variat per construir els seus circuits cerebrals.
No només per parlar millor, sinó per pensar millor més endavant.

Durant els primers anys, el cervell s’organitza a partir del que escolta:
les paraules,
les estructures,
els matisos.

Quan l’exposició al llenguatge és pobra o molt limitada, després costa més ampliar aquest mapa intern.

No és alarmisme.
És desenvolupament.

La bona notícia?
Que no cal fer res extraordinari.

N’hi ha prou amb:
parlar-los,
llegir-los,
cantar-los.

Fer servir paraules reals.
Anomenar el món tal com és.
Repetir-les en cançons, contes, jocs quotidians.

Perquè el llenguatge no s’aprèn amb fitxes.
S’aprèn vivint-lo.

I perquè, al final, el llenguatge és la base de tot el que vindrà després:
el pensament,
la comprensió,
la lectura,
l’expressió.

A Petit Folks creiem justament en això:
en submergir-los en un món ple de paraules, sons i cançons.
Sense pressió.
Sense correccions constants.
Però amb molta riquesa.