T’ha passat mai que el teu infant, de sobte i sense venir a compte, comença a parlar d’una anècdota que us va passar fa setmanes (o fins i tot mesos)? El meu fill ha començat a explicar a tothom que em va picar una medusa a l’estiu! I diràs… què té a veure això ara, en ple mes de gener?
També m’he adonat que des de fa unes setmanes, quan juga, parla o canta sol. Aquests soliloquis els ajuden a comunicar-se i interactuar amb el seu entorn a través de l’expressió del seu món intern. Normalment pronuncien frases sobre les experiències que han tingut o projecten les seves emocions més íntimes.
Encara que ens pugui sorprendre, demostra que tenen capacitat per fer processos reflexius, és un símptoma de bon desenvolupament, els ajuda a exercitar la seva memòria, a expressar els seus sentiments i emocions i a ordenar les seves idees.
Hi ha diferents tipus de monòlegs, per exemple, amb ells mateixos, en què comencen a explicar coses a algú com si l’hagués preguntat (com, per exemple, la picada de la medusa) i de repetició (com passa amb les cançons).
I què hem de fer? RES! Respectant aquests moments, els deixem que ells mateixos estimulin les seves habilitats cognitives i del llenguatge.
I si… si de sobte es desperta i et parla d’un plat de calamars a la romana, també està bé!