Alguna vegada has notat com moltes vegades, sense adonar-nos, volem que els infants siguin 'més grans'? Ens surt tan natural, des d’animar-los a aprendre ràpid o voler que entenguin el món com ho fem les adultes. Però si hi ha alguna cosa màgica a la infància és aquesta llibertat de descobrir, de jugar sense regles i d’assaborir cada petit moment.
És veritat, les nenes i els nens també tenen aquest instint natural d’imitar les adultes. Segur que alguna vegada has vist el teu infant 'cuinant' a la seva cuineta de joguina, jugant a ser metge o imitant el gest de 'parlar pel telèfon' amb qualsevol telèfon antic (o amb un cogombre, ¡és igual!) ¡I és que així és com entenen i exploren el món!
Però hi ha una gran diferència entre deixar-los explorar el món a través del joc i posar-los expectatives que potser no necessiten a la seva edat. De vegades, les presses de la vida ens poden portar a estructurar cada moment del seu dia, fins i tot el seu temps de joc, o a saltar-nos etapes o passar massa ràpid per elles. Aquí és quan, sense voler, perdem de vista alguna cosa essencial: permetre’ls ser, simplement, nenes i nens.
Una manera en què podem connectar amb ells i amb la seva essència infantil és a través de les cançons infantils. A més de ser una gran oportunitat per aprendre i divertir-se, creen un espai de vincle, de simplicitat i de connexió amb el present. Les melodies senzilles, els gestos, els ritmes... tot això els ajuda a mantenir-se en aquell món ple de curiositat i alegria. I quan els deixem cantar, ballar i jugar a allò que els agrada, sense presses, ¡els estem donant el millor regal que els podem fer!
Així que, potser, la nostra missió és recordar-los –i recordar-nos a nosaltres mateixes– que la infància té el seu propi ritme, i que no hi ha cap pressa. Deixem-los l’espai per explorar, jugar i cantar sense més. Perquè en aquests petits moments és on realment creixen i on troben el seu lloc al món.