Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de ser entrevistada a la ràdio sobre Petit Folks. El programa es va emetre un diumenge al matí mentre estàvem a casa. Els meus petits no es podien creure que la mama estigués parlant a la ràdio d’una cosa que coneixen tan bé.
A més de la bonica entrevista, hi va haver una cosa que em va emocionar molt. Va ser veure com reaccionaven cada vegada que sonava una cançó de Petit Folks durant l’entrevista. Es posaven a ballar com bojos! Saltant i movent-se per tota la casa. Tot i que estan acostumats a ballar mentre juguem, aquesta espontaneïtat en escoltar la música des d’una font externa em va fer recordar per què vaig crear aquest projecte. La música té aquest poder màgic d’unir-nos i fer-nos gaudir en família.
A l’entrevista, vaig parlar de com va néixer Petit Folks, de la guspira que em va portar a reinventar el cançoner infantil tradicional i de la il·lusió amb què he creat cadascun dels recursos que l’acompanyen: les cançons, les il·lustracions, les activitats… tot pensat perquè pugueu gaudir de moments de joc, música i complicitat amb els vostres petits.
Una de les coses més boniques de la música infantil és que no només entretingui, sinó que també té un impacte profund en el desenvolupament de les nostres filles i fills. A través de les cançons, poden millorar el llenguatge, reforçar la psicomotricitat, aprendre a gestionar les seves emocions i, sobretot, crear aquests vincles afectius tan importants. Això és precisament el que intento transmetre amb Petit Folks: que la música és la clau que obre moments màgics, sigui a casa o a l’aula.
Si et ve de gust conèixer una mica més sobre el projecte, el seu origen i les persones meravelloses que hi ha darrere de la música, et convido a escoltar l’entrevista completa que em va fer Ester Plana per al programa Set de Sons de Catalunya Música aquí.
JUST A CONTINUACIÓ, POTS LLEGIR LA TRANSCRIPCIÓ DE L’ENTREVISTA EN CATALÀ.
Entendràs per què, per a mi, Petit Folks és molt més que cançons i aprenentatge: és una manera de crear records i experiències inoblidables amb els nostres petits.
TRANSCRIPCIÓ DE L’ENTREVISTA:
E.P. Avui coneixerem un joc on les cançons tradicionals són la base i la inspiració per compartir en família hores i hores de descobriments, imaginació, vincle, aprenentatges i moltes coses més. Porta per títol Petit Folks i ens el vindrà a presentar la seva creadora, la Marta Bellavista.
[…]
Off. Juga i comparteix la música. Set de sons. Amb ester plana.
[…]
E.P. El fet de tenir un fill et canvia la vida de moltes maneres. Algunes coses les pots preveure. Saps que canviaràs bolquers, per exemple, o que batllaràs el son del teu infant a la nit.
Però el que no t'imagines mai és el poder transformador que té el fet de ser mare o pare. A la nostra convidada d'avui, la maternitat la va portar, fins i tot, a canviar de feina i esdevenir emprenedora. I tot va sortir tot jugant amb la seva filla. Marta Bellavista, benvinguda al Set de Sons.
M.B. Hola, Esther. Gràcies.
E.P. T'esperaves que la maternitat et canviaria tant la vida?
M.B. No, la veritat és que no. Jo, de fet, no era d'aquestes persones volia ser mare a totes, ni molt menys. Llavors, crec que la maternitat, inclús quan ho vols amb moltes ganes, t'hi trobes com de cop.
E.P. I llavors fas el que pots.
M.B. Exacte, sí. Primer de tot fas el que pots i al final te'n surts. Però canvia moltes coses. Canvia la manera de veure les coses, canvia la manera com ets i també t'aporta moltes coses noves i molts punts de vista que segurament sense ser mare o pare no tindries.
E.P. Anem a pants i expliquem una mica d'on ve tot plegat.
E.P. Abans de tenir la teva primera filla treballaves en l'àmbit del màrqueting, de la publicitat, en projectes tecnològics també. I un bon dia, doncs de la necessitat de compartir estones de joc amb la teva filla va sortir una idea.
M.B. Sí. La meva filla, a part de ser una nena que va començar molt d'hora a parlar, a incorporar paraules, vocabulari, era una nena que li encanta cantar, que li agraden moltíssim les cançons. Llavors venia de l'escola Bressol cantant moltes cançons que jo no reconeixia o com que al final estem parlant d'una nena que tenia poc més d'un any. Llavors ella no podia comunicar-me quines cançons havien treballat de l'escola i no sempre era capaç de representar-les a la perfecció perquè jo entengués quines cançons eren. Inclús més endavant, quan va començar el que ara seria I1.
E.P. Quan tenia un any, diguéssim.
M.B. Sí, quan va començar I1,va començar a fer anglès a l'escola Bressol. Llavors també venia a casa cantant cançons amb anglès. I d'alguna manera jo volia donar com continuïtat aquest aprenentatge a casa. Llavors vaig estar buscant eines que em permetessin això, trobar doncs algun tipus de joc que pogués posar al seu abast les cançons tradicionals infantils.
M.B. Al final les cançons tradicionals infantils es fan servir molt a escoles Bressol i al segon cicle infantil, a les escoles de primària, per treballar tota la part de la parla, psicomotricitat, vincle efectiu, emocions, socialització, etc.
M.B. No vaig saber trobar una eina que donés resposta això a casa o que d'alguna manera estandaritzés això.
E.P. Tot et portava les pantalles, fins i tot, no?
M.B. Tot em portava les pantalles, exacte. Al final el recurs fàcil i que tots tenim a mà és obrir el mòbil i buscar un vídeo.
E.P. Clar.
M.B. Però justament estem parlant d'unes edats en què no es recomana que utilitzin pantalles. Llavors, arrel d'això, jo vaig anar-hi donant voltes fins que vaig decidir fer unes targetes que eren molt senzilles, amb un dibuix al costat, la lletra de cançó a l'altre, les vaig plastificar i les vaig posar dintre una caixa.
M.B. I em vaig sorprendre de l'èxit que va tenir això a casa. Estem parlant d'una nena que tenia menys... que no arribava l'any i mig i que arribava a casa
i cada tarda volia escampar totes les targetes a terra. Me les donava... Va començar a reconèixer quin era cadascuna de les cançons, decidia ella quines cançons cantava. Inclús la meva mare venia i em deia, ostres, sempre vol jugar a això.
E.P. Éxit total.
M.B. Éxit total. El dibuix permetia que... Ella identifiqués la cançó. I et digués, vull jugar amb aquesta cançó.
E.P. Clar. I que tu li cantessis.
M.B. La lletra permet a l'adult llegir la cançó, cantar la cançó, però moltes vegades no saps aquesta cançó, no la coneixes. Encara que parlem de cançons tradicionals infantils en la nostra pròpia llengua, no les coneixem totes. A més a més, és quelcom que cada cop s'està perdent més.
M.B. Llavors, faltava aquest component musical que acompanyés aquest joc i intentant evitar que fos un component que impliqués una pantalla, un mòbil.
M.B. Llavors, de tot això, la meva filla va seguir jugant, després en aquest procés va arribar el meu segon fill i jo li donava moltes voltes perquè veia que tenia un potencial molt gran. I amb el temps, i suposo que el meu esperit emprenedor, vaig començar a pensar com podia evolucionar aquesta caixa que era tan senzilla en un recurs, en un producte que pogués portar aquesta idea tant a escoles com a famílies.
E.P. Com vas escollir les primeres cançons? Eren les cançons que cantava la teva filla que venia de l'escola de Bressol o...?
M.B. La tria de les cançons de Petit Folks va ser el procés més llarg, jo crec, de tot aquest, abans de llençar el joc.
M.B. Perquè, al final, jo sempre he tingut molt clar que volia que aquest joc estigués disponible en català però també en castellà i en anglès. Al final són les llengües que em són properes i la meva filla, en aquest cas, havia viscut l'aprenentatge en català i aquesta incorporació de l'anglès des de l'escola de Bressol. I volia que estiguessin les tres llengües.
M.B. Llavors, fer aquesta selecció, el que m'obligava o el procés pel qual vaig haver de passar va ser el de revisar totes les cançons tradicionals infantils en les tres llengües. Estem parlant que n’hi ha centenars.
E.P. Ja.
M.B. Llavors, jo sempre he tingut molt clar que si Petit Folks acabava sent un producte que sortia al mercat, havia de tenir uns valors. Llavors, per mi, les cançons tradicionals infantils que hi ha dintre Petit Folks han passat per un filtre, intentant evitar estereotips de gènere, que en les cançons tradicionals infantils n'hi ha molts, intentant evitar violència, intentant evitar cap pensament polític o religiós, o sigui, al final, que fossin el més netes possible, tot i ser cançons infantils que venen de la tradició oral i que venen d'un moment històric, sé que moltes d'elles tenen un rerefons molt poc infantil. Llavors, deixant de banda del rerefons, que el rerefons hi és però la cançó no el transmet, el que vaig fer és classificar absolutament totes les cançons, tot un procés de revisió històrica de totes les cançons infantils dels tres idiomes.
M.B. Llavors, quan vaig tenir més o menys aquest mapa de cançons, vaig intentar classificar-les. D'aquí ve que Petit Folks tingui la capsa de Món Animal, on totes les cançons són d'animals, i la capsa de Jugar i Moure's, on totes treballin tota la tema de moviment, consciència corporal, psicomotricitat, etc.
M.B. Però la idea és que a futur hi hagi quatre capses més.
E.P. Per què vas començar per animals i jugar i moure's? Potser perquè són les que n'hi ha més o...?
M.B. El joc està pensat per la franja de 1 a 6 anys, per aquesta primera infància. Llavors, els animals, sobretot en els primers anys d'aquesta franja, els animals els flipen. Llavors, i moltes cançons tradicionals infantils tenen animals, i al final... Per mi era una mica començar amb aquests companys de viatge. Començar creant aquests personatges que es veuen a les il·lustracions i que es van repetint les diferents capses. I la de món animal em permetia iniciar-me en aquest món visual, que després de les altres capses s'incorporaran més personatges, però tens una primera base d'aquests...
E.P. Es van mantenint, no?
M.B. Al final, petit folcs, no deixa... Petit parla d'aquesta infància i Folks parla de la música tradicional però també parla d'amistat. I per mi aquesta idea del Folks és aquests companys de viatge que acompanyen els infants en aquest aprenentatge de l’1 als 6 anys a través de la música i les cançons.
E.P. Expliquem una mica com són aquestes caixes.
M.B. Són unes caixes de fusta
E.P. que em sembla que això també és important. Això també ho tens molt en compte a l'hora de elaborar-ho. Són unes caixes de fusta. En cada caixa hi ha també com uns targetons de fusta. D'una banda hi ha el dibuix, a l'altra hi ha la cançó tradicional i em sembla que tots els dibuixos acaben fent fins i tot un trencaclosques, que això està molt bé perquè permet molts tipus de joc, la caixa.
M.B. El joc és de fusta pel que comentava dels valors. Per mi és important... No tots els jocs poden ser de fusta, evidentment, però la fusta té una sensorialitat, té una presencialitat, té un pes, crec que va molt bé i és un element dels infants.
Per mi era important que fos de fusta i que fos de fusta produït localment. Al final, si tu tens uns valors de sostenibilitat no te'n pots anar a l'altra punta del món a produir.
M.B. Llavors, les caixes són de fusta, hi ha una tapa de fusta que no es pot treure per allò que les tapes es perden i que al final convida la descoberta, convida que els infants obrin aquesta caixa.
E.P. Què hi ha a dins?
M.B. I a dins, després, hi ha 16 targetes de fusta il·lustrades. Cada il·lustració representa la cançó d'aquella targeta i a l'altre costat hi ha el títol i la lletra
perquè l'adult pugui llegir-la, cantar-la.
M.B. Inclús podríem arribar a pensar que més cap a la franja dels 6 anys poden iniciar-se en la lectura. El títol és lletra de pal i la lletra és lletra lligada.
M.B. El joc s'ha recomanat de 1 a 6. Entre l'any, al voltant de l'any any i mig el que fan amb aquest joc és obrir, tancar la tapa, posar i treure targetes. I els encanta. Per la textura, per la sonoritat, per tot això que comentàvem abans de la fusta. I aquí és quan mica en mica l'infant s'adona que si et dona una targeta tu li cantes. I comença a relacionar. O que quan ell o ella obre la capsa tu agafes una targeta i la cantes. I de cop s'adona que hi ha una connexió. Es crea aquesta connexió màgica en què sap que si et dona una targeta o obre la capsa, si li cantes per ell o per ella, li cantaràs, el miraràs, el mimaràs i tindreu un moment de vincle únic.
E.P. Que important això, perquè a vegades tots tenim el que tenim i ens costa una mica trobar aquests moment per jugar amb els nostres infants amb qualitat. Sent-hi presents. I clar, gràcies a Petit Folks hi ets present i l'infant se n'adona.
M.B. Sí, hi ets present. També haig de dir que a vegades em diuen: però és que has de jugar-hi molta estona.
M.B. Jo entenc que no tenim el temps i a vegades tampoc tenim l'energia de dedicar-nos a jugar cada tarda durant mitja hora, durant una hora. Petit Folks et permet tant assentar-te a terra, començar a treure targetes, cantar-les totes, reproduir la música, muntar el trencaclosques que deies abans. Et permet això, però també et permet incorporar-lo en rutines diàries.
M.B. Jo, per exemple, ara ja no perquè el canvio de peu però el meu fill quan el canviava encara amb el canviador és un nen molt mogut, molt nerviós. I el que em permet és donar-li una targeta i el sol dibuix ja fa que tingui l’atenció, que es concentri en el dibuix i llavors li canto. I al cantar-li ell comença a cantar-me, a respondre’m, a dir-me coses quan anava a canviar-lo.
M.B. Vinga una cançó. Li donava una targeta: aquesta no, aquesta no, i el mirava com ostres. I potser hi havia tres dies que cantàvem la mateixa
20 vegades i altres que les cantàvem totes.
E.P. No hi havia manera, clar.
M.B. Doncs entre la tornada de l'escola i el sopar, moments aquests que a vegades tornen de l'escola nerviosos perquè han perdut aquest vincle, perquè potser els ha passat alguna cosa que no saben transmetre. Llavors el fet de seure, de sentar-te és una cosa que al final els calma i que també agraeix moltíssim.
E.P. No sé si en recomanes alguna per començar o és indiferent
M.B. El joc està pensat com a un joc evolutiu perquè els infants hi jugaran d'una manera o l'altra i triaran una cançó o una altra segons el seu moment maduratiu i inclús la manera que utilitzen les targetes d’aquest trencaclosques
que poden arribar a formar les setze targetes, realment és un trencaclosques
que fins als tres o quatre anys no poden començar a muntar si tu no els ajudes
M.B. Jo per exemple els canto, les cançons perquè sàpiguen quina va etc
M.B. Llavors està plantejat com un joc evolutiu. Realment no hi ha una caixa per un moment o per un altre.
M.B. Si bé és cert que la caixa Món animal podríem dir que és més tranquil. Més tranquil en el sentit que són cançons que potser no tenen tant ball, tant moviment com la caixa jugar i moure's que està més pensada per això per moment la consciència corporal. Això no vol dir que una o altra sí, per una edat o una altra però a vegades si algú em diu ostres el meu infant té un any, començar potser amb la de Món animal.
M.B. Jugar i moure's, clar al final hi ha molt més moviment també és cert que jugar i moure's hi ha jocs de falda que un joc de falda el pots fer amb un infant d'un any però també amb un infant de 4. Hi ha jocs de mans.
M.B. Llavors el tipus de cançons cobreix tota aquesta franja d'edat
E.P. Tu que diguéssim ho has experimentat en pròpia pell, quins beneficis són
els que valores més de Petit Folks? Perquè clar n'has vist molts, ja n'hem dit uns quants
M.B. Jo diria que el que potser em va moure més a mi al principi: la parla, el llenguatge. Al final, incorporar nou vocabulari. estructures més complexes, la pronunciació, l'entonació. Per mi és el primer benefici. I pot ser en la llengua pròpia
o per incorporar una segona llengua
M.B. És com que vaig anar aprenent - perquè al final Petit Folks té molta investigació. Jo no soc pedagoga, no soc músic... llavors he hagut de fer molta investigació a nivell de beneficis de les cançons, de la música, en la infància, etc
M.B. Llavors, més enllà de la parla i d'aquest aspecte més cognitiu és un joc que va molt bé per treballar tota la part més psicomotriu, tota la part de moviment, coordinació, equilibri...
M.B. També tota la part de vincle efectiu, de treball de les emocions... perquè hi ha algunes cançons però també en general al final la música, el contacte físic, el que et mirin, el que et mimin... al final està creant uns infants que tindran una millor autoestima, més seguretat, benestar emocional.
M.B. I després hi ha tota la branca de socialització també quan es treballa en grup, sobretot a les aules et permet crear moltes dinàmiques entre els diferents infants i al final la música ens posa tots al mateix nivell i ens permet participar tots de la mateixa manera
M.B. I finalment tota la part de creativitat i originalitat
M.B. Una anècdota: el meu fill, per exemple, li agrada molt la cançó de “Ipui ia!”, que en el cas de Petit Folks l'hem adaptat perquè totes les estrofes parlin de mitjans de transport i les seves onomatopeies. Doncs pensa que ara té poc més de dos anys ha decidit canviar una estrofa: “si tu vas amb veler”. Que suposo que és com que venim d'estar uns dies a la platja. No ha anat mai amb valer, el meu fill
E.P. I l'ha vist passar
M.B. Exacte, si tu vas amb veler. I bé, són coses que de cop t'adones que no només sap dir-ho sinó que ha entès el significat de la cançó, sap que en aquesta cançó pots anar amb bici, pots anar amb cotxe... I ell ha decidit, d'una vivència seva de veure-ho passar un veler, perquè no hi ha pujat, ha decidit crear una nova estrofa d'una cançó. “Si tu vas amb veler” i s’ha inventat un so... que no estem tots d'acord amb el so. I en qualsevol cas, hem de crear-ne un diferent.
M.B. Però aquesta... l'ajuda a la comprensió i també aquesta creativitat, aquesta originalitat.
E.P. De dir-vos vaig un pas més. Estem parlant de les caixes, les caixes tenen associada a una app, que també ens pot ajudar moltíssim. a l'hora de jugar amb els nostres infants. Explica'm una mica què hi ha en aquesta app, perquè em sembla que és on podem escoltar les versions que vosaltres n'heu fet
M.B. L'app de Petit Folks per mi és imprescindible. Per una banda perquè no ens coneixem totes les cançons. Llavors per mi era imprescindible que la mare, el pare
l'àvia, l'avi, que volgués jugar amb l'infant tingués un recurs on pogués reproduir aquesta música. Per ells mateixos, per poder saber com és una cançó
i després també perquè a vegades tant pots cantar la cançó com pots escoltar-la. Al final l'escolta també és una part important de l'aprenentatge. Ser capaç de parar atenció, d'escoltar una cosa.
M.B. Llavors el primer de tot és l'espai on hi ha la música. La música que jo tenia molt clar que volia que la música s’alineés amb els valors de Petit Folks.
M.B. llavors a l'app hi ha 96 cançons. Perquè estem parlant de dues caixes en català, dues en castellà, dues en anglès. Cadascuna amb 16 targetes
M.B. Llavors a l'app hi ha les 96 cançons que hem produït
pel joc. Hi ha aquestes 96 cançons que de fet l'app és d'accés gratuït
hi ha un espai de ràdio on es poden escoltar totes aleatòriament de manera gratuïta.
M.B. Dins d'aquest espai privat. a més de la música, on pots seleccionar la cançó que vols hi ha la part històrica o d'explicació, de context de cada cançó (quan hi ha context, perquè no sempre hi ha informació de totes les cançons). Idees d'activitats per jugar, per treballar tots aquests diferents aprenentatges i després hi ha un espai amb materials, amb recursos: titelles per retallar, titelles de dit, dibuixos per pintar, els personatges per pintar... amb la idea de reforçar aquest aprenentatge
M.B. Al final si es vol treballar a través de la cançó del lleó el medi dels lleons, pots retallar el lleó, pots ensenyar el lleó...
M.B. Per exemple la cançó de “Tenia un gall”: el que et permetria aquesta cançó és
tenir els diferents animals i amb un grup de diferents infants cadascú pot tenir un animal. Buscar dinàmiques que treballin la comprensió, l'atenció, tota aquesta part també més de parla.
E.P. Estem parlant d'aprenentatge de la parla, de jugar, però és una molt bona manera d'apropar els infants a la música i és la manera més natural. Cantar-ho primer amb la nostra pròpia veu, des del vincle emocional i després anar obrint. Transmeten molta alegria i em sembla que ho heu volgut arranjar com neo-folk, però amb arranjaments molt moderns
M.B. De fet jo sempre dic que amb la música crec que estic en les millors mans. Diem que és un estil indie neo folk, però realment qui escolta totes les cançons veurà que incorpora molts estils diferents i al final és treballar la música des d'aquesta qualitat però alhora intentar que els infants vagin adquirint aquesta apreciació musical amb instruments i estils diferents. Llavors et pots trobar des de cançons més electròniques, cançons més rock, més pop o inclús algunes, el Joan Petit - sempre poso aquest exemple, penso que haig de canviar l'exemple - el Joan Petit té un punt més reggaetonero.
M.B. Al final és transmetre als infants aquest gust per la música, aquest gaudir de la música i això, aquest luxe de música que té Petit Folks, és gràcies als músics que hi ha darrere Petit Folks que són la Violeta Tello Grau i el Víctor Valiente Hernández. Ells són uns músics excel·lents, tots dos. La Violeta és mestre de sensibilització musical a més de ser cantant i músic i el Víctor és multi-instrumentalista, és productor, ha tocat amb grans grups del panorama musical espanyol... jo crec que ells tenen tot el bagatge per aportar aquesta versatilitat, aquest teixit de colors que tenen les cançons de Petit Folks.
E.P. Estem parlant d'això molt encarat a les famílies, però clar, això és un recurs fantàstic per a les llars d'infants, per a les escoles d'infantil. Saps d'alguna escola que ja ho estic aplicant?
M.B. Sí, de fet, part del meu públic, diguéssim els meus clients, són escoles. Jo crec que en el cas de les escoles, aquest joc el que fa és posar-los més fàcils la seva feina. Posar-los més fàcils perquè les escoles ja treballen amb les cançons tradicionals infantils. Ja ho fan, i és part del programa o del mètode que fan servir tant escoles braçols, com el segon cicle d'infantil.
M.B. Llavors, això és una eina que els posa més fàcils, que ho agrupa tot, que tens el joc, que atrau els petits, que tens les il·lustracions, que tens tot aquest material de l'app, que tens la música.
M.B. A vegades passa que a una escola, si voldria posar una cançó, hagi de recórrer a YouTube. I YouTube és visual, i té anuncis. Llavors, aquí ho tens tot,
alhora, i cada escola pot decidir com profunditza en la manera de jugar.
M.B. Hi ha escoles que han creat dinàmiques a partir del joc, hi ha escoles que ho tenen més lliure, que ho tenen allà col·locat i els infants poden recórrer quan volen. Hi ha altres escoles que ho incorporen en moments de transició: abans d'anar al pati, o per crear alguna rutina específica.
M.B. I també hi ha escoles que ho fan servir per l'anglès. Al final, sobretot en el cas d'escoles bressol, quan treballes amb l'anglès, no busques que parlin amb l'anglès. Al final, si un infant no fa una immersió en l'idioma, és molt difícil que el parli. El que busques és que el reconeguin, que n'aprenguin la sonoritat, l'entonació, i sí que alguna paraula sabran i reconeixeran. Però el que busques sobretot és començar a crear aquest hàbit, que més endavant, estarà bé que s'hagi cultivat.
E.P. I perquè no passi el que et passava tu amb la teva primera filla,
que anava a la llar d'infants i tornava a casa cantant unes cançons que tu no sabies... Després els pares que estan relacionats amb aquestes escoles que tenen Petit Folks, em sembla que poden accedir a les músiques, oi?
M.B. Sí. En principi, el joc i l’app és una cosa que va junta, que no es pot separar. Però sí que oferim a les escoles que ho vulguin que els pares puguin comprar només l'accés a l'AP. Jo entenc que no totes les famílies s'ho volen/poden permetre, però sí que, al final, l'app té un preu molt més reduït.
M.B. Llavors, si la teva escola treballa amb aquest material, doncs, d'alguna manera, donar-te accés a la part més...bé, la part de la música, de les cançons,
on també trobaràs tota la resta de recursos.
E.P. Clar, i que això després a casa es repeteix moltes vegades. Ja per acabar, la teva filla, quants anys té ara?
M.B. Quatre.
E.P. Continua jugant amb Petit Folks?
M.B. Sí.
E.P. Cada dia?
M.B. Gairebé. La veritat és que alguna vegada que he parlat de Petit Folks
em diuen: ah, però els teus fills hi deuen jugar molt perquè l'has fet tu. Ells no ho saben. Ells fins fa poc no sabien ni què era Petit Folks, jo no els hi he dit mai què és Petit Folks, mai. Ni els hi havia explicat que ho havia fet jo. Llavors, per ells sempre ha sigut un joc que ha estat a casa, no un joc que ha fet la mama. De fet, encara no ho entenen perquè no els hi he volgut explicar-ho tot. El que passa és que cada cop em veuen movent caixes amunt i avall...
E.P. I com és que la mama porta tants jocs?
M.B. I senten amics que en parlen i tal, llavors, d'escoltar converses, la meva filla, que té quatre anys, comença a entendre que hi tinc alguna cosa a veure.
M.B. I ells no han sabut mai que això era algo fet per mi. I tot i així, és una cosa en què juguen moltíssim. I hi ha dies que hi recorren ells i dies que hi recorro jo. Hi ha moments de neguit, de nervis, d'aquestes tardes que tot va una mica...
M.B. Del revés, sí.
M.B. Que està tot com molt pujat, de tot. Per exemple, ho faig servir molt el moment aquest de va, ens sentem i cantem una cançó. I a vegades és una o dues, el que et comentava abans. Ja no cal estar mitja hora o una hora sencera jugant. Llavors, ho seguim fent servir.
M.B. Me'n fan de totes. Me'ls he trobat enfilats sobre les caixes, me'ls he trobat amb totes les targetes fent una línia fins al final de casa. Al final, el que és important també és que puguin jugar de manera lliure.
E.P. Totalment.
M.B. Com volen. I depèn de cada moment. I no sempre han de cantar si no volen cantar. El joc té aquesta textura, té aquest tipus de materials que si volen jugar d'una altra manera, aprendran d'una altra manera.
E.P. I tant. Doncs hem conegut aquesta eina fantàstica per introduir la música, per introduir l'aprenentatge de la parla, però també per fomentar la imaginació, per fomentar el vincle, per la motricitat fina, per la motricitat gruixuda, bé, de beneficis n'hi ha moltíssims. I ben segur que tots els infants i totes les famílies en trauran el seu suc.
E.P. Moltíssimes gràcies, Marta, per venir-nos a explicar tot el que fa referència Petit Folks i esperem que apareguin més caixes, més llengües i que això vagi creixent.