A jugar!

A casa veig com els meus fills transformen el sofà en un vaixell pirata, cuinen i serveixen menjars imaginaris a la taula just abans de sopar, es disfressen i creen mons sencers amb el seu joc. I sé que això no durarà per sempre.

Últimament he llegit molt sobre com els infants deixen de jugar cada vegada abans, i això és una cosa que em posa trista. Infància només n’hi ha una, i accelerar-la no ens aporta res.

En general, la meva mirada sobre la infància és molt poc intervencionista: joc lliure, aprendre fent, equivocar-se, repetir, no buscar la perfecció… però aquí hi ha una cosa en què crec fermament: les persones adultes tenim un paper important a l’hora de frenar la cursa cap a “ser grans massa aviat”.

Tant de bo els meus fills continuïn jugant a la cuineta, cantant cançons infantils de camí a l’escola, disfressant-se i representant contes o cançons… durant molt, molt de temps. Però aquest desig no depèn només del que fem a casa. També és a les cases dels altres, als parcs, a les festes, als moments de joc a casa d’amics, a les joguines que reben…

No parlo només de la sobreestimulació de les pantalles o de continguts que no entenen. Parlo de deixar-los temps lliure, permetre’ls anar al parc o al bosc, oferir-los joguines i música que respectin la seva edat, de deixar que experimentin i juguin sense pressa per “fer-se grans”. Perquè hi ha una altra manera: més tranquil·la, més propera, més natural, més espontània… més lliure.

A Petit Folks parlo molt d’això: de joc lliure, i també de música. Les cançons infantils —com les de les nostres caixes, i tantes altres!— són per cantar, riure i jugar avui… i haurien de continuar acompanyant els infants també demà. Música pensada per a nenes i nens, que creix amb elles i amb ells sense empènyer-los a fer-se grans abans d’hora.

Aquesta reflexió neix de la por d’una mare que veu com, cada vegada més, els seus petits arriben repetint frases de cançons o parlant de personatges de la cultura popular pensats per a adolescents o fins i tot per a adults, que ni tan sols entenen. I sé que és fàcil deixar-se portar. Que anar a contracorrent costa.

Però tot això ja els arribarà al seu temps. A la infància, fer-ho abans no és fer-ho millor.