Confessió: No tot és Mozart a casa nostra
Compartir
Sembla que si no poses música clàssica al menjador mentre prepares el berenar, estàs privant el teu infant d'un desenvolupament cognitiu de lliçó.
Doncs vinc a desmuntar el mite: el cervell del teu infant no necessita una llista de reproducció sofisticada i silenciosa. Necessita una experiència musical viva.
Musicalment, és igual si és una melodia tradicional de Petit Folks, una cançó pop que sona a la ràdio mentre balleu a la cuina, o aquell tema encomanadís que et demana posar per quarantena vegada al cotxe. El que és valuós no és la complexitat de la partitura; el que és valuós és el que passa entre vosaltres mentre sona.
Si hi ha mirades, si intenten anticipar la lletra, si mouen les mans o si us banyeu de riure per una errada, la màgia neurològica ja està passant. La música uneix llenguatge, emoció i ritme, independentment del gènere.
Així que aparquem la culpa i gaudim de la banda sonora real de casa, sigui quina sigui.