Un manifest a favor de "no tenir res a fer"
Compartir
Avui vull compartir una certesa: avorrir-se no és un problema que calgui resoldre corrent. De fet, és precisament en aquests moments en què no tenen res preparat per fer que apareix la iniciativa pròpia.
Quan un infant s’avorreix, el seu cervell ha de buscar què fer. I és aquí on apareixen la imaginació, la creativitat, les idees i el joc inventat per un mateix.
Però vivim envoltats de joguines que parlen, fan llums, canten o prenen totes les decisions. Premen un botó i la joguina fa l’espectacle. No deixen gaire espai perquè l’infant decideixi què vol fer, com vol jugar o què vol imaginar.
I quan s’apaga el soroll? Quan no hi ha un guió marcat? Apareix la famosa frase: «M’avorreixo».
Per això, a Petit Folks, creiem que no cal omplir cada moment amb estímuls. I també creiem en una manera de jugar que deixi espai perquè l’infant sigui el protagonista.
-
Menys piles, més creació: Com més coses fa una joguina per si sola, menys iniciativa ha de posar el cervell de l’infant. Una joguina no ha de fer-ho tot: ha de deixar espai perquè ells facin, imaginin i creïn.
-
Més joc compartit: Quan una joguina no fa tot l’espectacle, apareix l’adult. Una cançó, una veu, una mirada, seguir un ritme, esperar el torn… El joc es converteix en un moment per estar junts.
-
Materials senzills, possibilitats infinites: El joc més valuós no és necessàriament el que té més efectes especials, sinó el que permet que cada infant hi posi la seva imaginació i el faci seu.
No cal omplir cada minut. De vegades, el millor que podem fer és deixar una mica d’espai perquè no facin res. Perquè és precisament aquí on poden començar a imaginar, crear i descobrir què els ve de gust fer.
A Petit Folks apostem per una manera de jugar amb música, materials naturals i temps compartit.